12 d’Octubre: Dia de la resistència indígena

12-10-2018 dia de la resistència indígena - Castelló de la Planadivendres 12 octubre

MENJAR
12:00 plats peruans i cubans (amb opció vegana).

XERRADES
16:00 “Resistència indígena i neocolonització”. Rubén Romero.
17:00 “Conquesta i resistència inca: una qüestió religiosa”. Marc Sorribas.
18:00 “Feminisme comunitari enfront de l’individualisme”. Génesis Sira.

ART I DIVERSIÓ
19:00 Recital de poesia per dones migrants i micro obert.
20:00 Acústic de Satyavid Pla, músic xilé.
21:00 Música en directe a càrrec de l’Associació Viva Cuba Mojitos, ball llatí i karaoke.

PER A LES XIQUETES I ELS XIQUETS
Unflables i tallers infantils durant tot el dia a càrrec del Casal Popular de Castelló.

Acte emmarcat en les VIII Jornades Anticapitalistes organitzades per la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa a Castelló de la Plana.

Deia el Vell Antonio que la llibertat tenia a veure també amb l’oïda, la paraula i la mirada. Que la llibertat era que no tinguérem por de la mirada i a la paraula de l’altre, del diferent. Però també que no tinguérem por de ser mirats i escoltats pels altres. (…) Va dir a més que la llibertat no estava en un lloc, sinó que calia fer-la, construir-la en col·lectiu. Que sobretot, no es podia fer sobre la por de l’altre que, encara que diferent, és com nosaltres”.
Subcomandant Marcos

Manifest de la coordinadora “12 d’Octubre: Res a celebrar! Descolonitzem-nos!”:

12 d’Octubre de 2018
RES A CELEBRAR! DESCOLONITZEM-NOS!

Aquest pròxim divendres 12 d’octubre ens trobarem a la ciutat de València, a la plaça dels Pinazos, en el carrer que porta el nom de Colom, qui va donar inici a l’espoli i genocidi de Abya Yala, batejada com Amèrica el 1492. Estarem allà per a llançar un missatge ferm i clar a la societat valenciana i espanyola: El 12 d’Octubre, no hi ha res a celebrar! Descolonitzem-nos!

Denunciem la continuïtat de la colonialitat com a patró de poder global que no va desaparèixer amb les independències de les metròpolis i és una constant als països centrals del sistema. Ens solidaritzem amb les diferents accions que es realitzen per a exigir la llibertat dels pobles, així com el respecte a la seua història i la seua cultura. Fem una enèrgica crida d’atenció cap al respecte i la preservació de la diversitat en totes les seues formes i per la defensa de la vida.

El 12 d’octubre representa l’inici d’un procés de violenta imposició cultural, econòmica, política i militar, que inclou l’extermini i l’esclavitud de milions de persones, les seues cultures i les seues formes de vida. A Espanya, la celebració del 12 d’octubre com a festa nacional, té el seu origen en el franquisme, i per tant ha de ser revisada, com qualsevol altre símbol heretat d’aquesta dolorosa etapa de la història d’aquest país. Aquesta commemoració és en si mateixa un acte de violència simbòlica que entorpeix i menyscaba la convivència de diversos pobles dins i fora del territori espanyol, reforçant una identitat basada en la imposició d’una cultura única, eurocèntrica , davant del conjunt de territoris, pobles i cossos colonitzats.

En nom de la civilització, de la religió catòlica i de la corona espanyola, es van instaurar estructures econòmiques, polítiques, socials i culturals amb característiques racistes, masclistes, patriarcals i homòfobes que encara hui es mantenen i que, en molts aspectes, són la base de les desigualtats, els conflictes socials, les violacions dels drets humans i la vulnerabilitat dels pobles originaris.

El procés de colonització no és un fet del passat, se segueix mantenint fins a hui, amb diferents actors, entre ells les multinacionals i els mitjans de comunicació. Sota l’enganyosa coartada d’un suposat “desenvolupament”, basat en realitat en un model fallit en termes financers, ecològics, de justícia social i de gènere, es destrueixen els principals mitjans de vida al nostre planeta, generant pobresa extrema i condicions laborals miserables. Ja no existeix la metròpoli, però sí un sistema-capitalista-colonial que segueix menyspreant els cossos racialitzats, oprimint les veus d’altres cultures i imposant una manera de vida suïcida per a la humanitat.

La colonització es reinventa amb polítiques globals nacionals discriminatòries que no inclouen les diverses formes de pensar i sentir dels pobles originaris, i que impedeixen la circulació de persones, especialment de les que provenen precisament dels territoris colonitzats. Aquestes noves formes de colonització generen ingerències de tot tipus contra la sobirania dels pobles: deutes il·legítims, guerres, apartheid, genocidis, tractats comercials avassalladors, imposicions de models de gènere, esclavitud i desplaçaments forçats, provocant que milers de persones es vegen obligades a abandonar els seus països d’origen, fugint de la mort i de la fam.

S’institucionalitza el racisme i la aporofòbia, amb lleis d’estrangeria que violen drets humans, i que consideren les persones migrants com a “il·legals” i sense drets, perseguides per les forces de seguretat de l’Estat i empresonades en els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE).

A Amèrica, així com a Àfrica, Orient Mitjà i Àsia, els pobles originaris continuen en resistència defensant la vida, el bon viure col·lectiu o Sumak Qamaña, preservant els sistemes ecològics i culturals, la seua memòria històrica i els seus sabers ancestrals, reforçant els llaços de solidaritat i de suport mutu. La unió entre les persones i pobles, és l’únic camí per a fer front a la crisi global que solament porta mort i destrucció.

Des de València, fem una crida per a generar una vertadera presa de consciència. Recordem la frase: “Un poble sense memòria és un poble sense futur”. No és possible esborrar la història ni eliminar els estralls causats per la colonització. No obstant açò, sí és possible establir noves mirades i anàlisis sobre aquest moment històric, donar suport a la justícia social i la reparació pels danys causats, especialment, per a prevenir la repetició del dany.

Els qui habitem en l’Estat espanyol, ciutadans amb plens drets – al marge del nostre origen- no podem seguir acceptant una celebració que es va construir sobre una realitat de destrucció i mort. Urgeix que les institucions de l’Estat espanyol i els pobles que conformen aquest territori, assumim la nostra responsabilitat, per justícia i per dignitat.

Exigim a l’Estat espanyol la derogació de la Llei 18/1987, que estableix que el dia de la Festa Nacional d’Espanya siga el 12 d’octubre, perquè reforça l’imaginari colonial, racista i militar que entreteixeix les estructures socials i polítiques d’Espanya.

Exigim a l’Ajuntament de València que es comporte com un govern progressista, que demostre voluntat real per a pressionar a l’Estat espanyol en el tancament del Centre d’Internament per a Estrangers, el CIE de Sapadors, justícia en el cas de Nieves Nfina Ondo agredida per la policia local de València, el cessament de la persecució de les nostres germanes i germans manteros i el boicot a la Llei d’Estrangeria.

És crucial i urgent que seguim treballant en la superació de l’actual sistema polític–econòmic global que es fonamenta en un patró colonial, patriarcal, racista i capitalista. En aquest sentit, convidem a totes les persones, col·lectius, associacions i institucions a participar en aquest procés actiu de redignificació del 12 d’octubre, en defensa dels pobles originaris i de la Mare Terra, Abya Ayala, Pachamama, Ñuke Mapu…

12 d’Octubre. Res a celebrar!

Organitzen: