Entrevista Tremenda Fem Fest

El Tremenda Fem Fest és un nova proposta de festival feminista i autogestionat eixit a Castelló que tindrà lloc aquest divendres 6 i dissabte 7 de febrer a diferents escenaris de la nostra ciutat. Però també és molt més que això: un nou punt de trobada i debat, un espai divers d’empoderament, un interessant punt de partida,… Aprofitant l’ocasió, us deixem ací una entrevista que els han fet des de Comú per al seu fanzine a punt d’eixir. Ens veiem al Tremenda!

………………………………..

Ens podeu contar una mica com sorgeix la idea del Tremenda? Què voleu transmetre?

TREMENDA FEM FEST és un projecte que emergeix de la inquietud d’un grup de dones per potenciar espais de festa feministes i anticomercials. El Tremenda te les seues arrels en el Ladyfest, un festival autogestionat basat en la subcultura Riot Grrrl, la rebel·lia i la lluita contra el sistema capitalista i patriarcal i els seus múltiples eixos d’opressió. Nosaltres hem pres aquesta herència i així anem construint aquest festival amb l’objectiu de compartir la cultura “underground” a través de les produccions artístiques de dones dissidents: facilitant trobades, creant xarxes i empoderaments, subvertint la normativitat dels gèneres, el cos i la sexualitat per potenciar espais i creacions pròpies.

En quines altres propostes feministes similars us havieu fixat?

Ens fixem en altres projectes feministes i autogestionats, en la línia de festivals com els Ladyfest, FemméSoroll, Furor Uterí, MEFSST…

Com han estat les impressions que heu rebut de les primeres activitats?

Pensem que les primeres festes han tingut molt bona acollida, la gent (de tots els gèneres) ens ha dit que ha estat molt a gust, i en general ens comenten que espais feministes com aquest són necessaris. Podem trobar-nos fins i tot a espais molt alternatius, com casals i centres socials propers, actituts sexistes que al Tremenda no poden tenir cabuda i això fa que l’ambient siga molt més lúdic i relaxat. Sense aquesta pressió que patim –dones i homes– quan ens hem de comportar en base a convencionalismes, de “mascles caçadors” i “dones a l’espera de ser caçades” o rebutjant maxirulos, així com sense sentir-nos jutjades pel nostre aspecte o comportament, l’atmosfera es distén i estem per altres coses, per viure una experiència fora del sexisme.

En quines idees us agradaria incidir, posar especial èmfasi, des del vostre col·lectiu?

Ens agradaria fer d’amplificador de la veu de les dones tan temps silenciada, fer-nos visibles als espais alternatius, especialment en un context festiu. Volem divertir-nos creant xarxes des de la rebel·lia davant la norma sexista, masculina i mercantilista que vivim. Ens interessa la producció pròpia de discursos per part de les dones fora dels acotaments del discurs dominant i en especial volem humor i festa.

De quina manera penseu que una proposta com la vostra pot enriquir l’escena feminista local? I ja per extensió l’escena local de col·lectius, grups,…?

Les companyes de Dones en Lluita en Castelló ja fan un ampli i bon treball feminista en altres àmbits (jornades, autoformació, campanyes,…); des del Tremenda Fem Fest reivindiquem espais públics, escenaris i també formes diferents de divertir-nos. Aquest col·lectiu està col·laborant amb el festival i elles ens enriqueixen a nosaltres amb les seues propostes, suposem nosaltres a elles també; algunes estem a Dones en Lluita i al Tremenda Fem Fest. A Castelló els grups de música formats per dones són molt escassos, i si busquem formats per dones i feministes, molt més difícil. Pensem que si aportem referents pot canviar l’escena. Des de ben xicotetes veiem grups d’homes fent música i ens falta ser nosaltres mateixes les que vullguem pujar a tocar o cantar sense por de ser jutjades pel nostre aspecte, o si ho fem millor o pitjor que un home. Volem fugir de partenalismes masculins i el nostre gra de sorra és portar exemples i gaudir juntes.

Trobeu que l’escena (col·lectius, grups, creadores,…) de la Plana és receptiva a aquesta mena de propostes?

Potser encara es prompte per contestar, el festival serà el divendres 6 i dissabte 7 de febrer (apunteu-lo en l’agenda!) i en les dos festes que hem fet la resposta ha sigut bona, però no ens han plogut, de moment, emails ni comentaris d’altres col·lectius. Moltes persones a nivell individual sí que han mostrat interès. Com col·lectius a destacar pel seu recolçament Dones en Lluita, el Casal Popular i vosaltres -la Comú-. A nivell de “garitos” el Gat Penat i la Consulta de Doctor ens han oferit l’espai. Creadores de música en Castelló poc, només dos DJs i Dédalo que van fer uns temes les dos xiques del grup en una de les festes, però de teatre, performance, monòlegs, il·lustradores, fotògrafes… tenim moltes més propostes i molt interessants. També comentar que hem rebut alguna crítica, per exemple ens han dit que si una dona no toca en un grup és perquè ella no vol, una decisió personal o un tema de personalitat, que li tirem la culpa al patriarcat de tot. Però aquestes interpretacions obvien que les dones han estat en el pla més familiar/privat per molts anys i el homes en l’esfera pública, que una vegada la dona comença a fer-se amb el pla públic ho fa baix una mirada molt crítica, que ens hem guanyat els espais durant els últims 50 anys i que inclòs ara, en el nostre entorn, una dona que parla alt pot ser mirada amb menyspreu. Doncs, si aquesta dona, puja a un escenari a cridar i es comporta sense miraments, es vesteix i mou de la forma que li dona la gana (d’una forma agresiva pot ser) pot rebre crítiques i ser mirada amb desconfiança. Mentres que un home fent lo mateix en un escenari, donant-lo tot, és considerat molt guai.

Nosaltres prenem consciència de la realitat discriminatòria del sistema sexe-gènere en el que ens hem criat i socialitzat, entenem que ens influeix als nostres desitjos i comportaments. Volem aportar referents i espais per empoderar-nos i fer el salt si ho desitgem, no per agafar el moltlle de la masculinitat ni tampoc per diferenciar-nos d’ell, sinò per desenvolupar la nostra creativitat sense por ni etiquetes. Per poder triar lliurement.

A l’hora de plantejar un projecte com el vostre, supose que trobes que la realitat de Castelló és molt diferent del que te pots trobar a Barcelona, València, Madrid,… Com veieu això? quines febleses i potencialitats trobeu en fer una proposta així ací a la Plana?

A Castelló vivim una escena de mínims, no tenim un espai gran per fer concerts com pot ser La Residència a València, Arrebato a Saragossa, Can Batlló a Barcelona o la multitud de llocs que hi ha a Madrid. Això es un handicap important. Ens trobem que hem de tirar de llocs privats, ja siga sala o bar, que encara que els amos siguen propers i ens donen facilitats, són això… lloc amb amos. Això fa que autofinançar el projecte siga més difícil. També pel que respecta a festes ens trobem amb la mateixa feblesa, una festa a Madrid, Barcelona, Saragossa o València pot comptar amb molta més gent i treure uns diners importants per pagar viatges de grups que vinguen a fer un bolo al festival. Al nostre cas per poder autogestionar el projecte hem de fer més esforços.

Per l’altra banda tot està per fer, qualsevol proposta d’aquesta mena és nova a Castelló, una festa on les dones siguen les protagonistes mai abans s’ha viscut, i això fa que la gent estiga més interessada que en altres llocs on tot està més trillat.

A l’organització del Tremenda us heu trobat diferents xiques -de diferents procedències, experiències i inquietuds; unes què us coneixieu més i altres que no-. Com ha estat això? Com valoreu aquest treball i nou punt de trobada de dones?

El Tremenda és una festa fins i tot a les assemblees, que normalment estan regades per vi. S’està formant una germanor molt bonica entre nosaltres, ens cuidem i estimem. Algunes tremendes mai havíem estat en una assemblea i com experiència, apropament a moviments, és prou acollidora. De vegades en altres col·lectius o centres socials ja hi ha dinàmiques o vicis, en la nostra és tot nou, ens ho prenem amb humor, actitud positiva i gran dòsi de paciència de vegades també, perquè som prou caòtiques, però la risa ho pot tot.

Sovint, parlant des del Feminisme es diu que s’ha avançat molt, però encara queda molt per fer. Si focalitzem als espais de col·lectius, espais d’oci alternatius o escena musical, on d’entrada se suposa certa sensibilitat, quines coses trobeu per millorar?

El feminisme o millor dit, els feminismes, estan en continua evolució, sovint es parla de les ones feministes, però en l’espai entre ones també hi ha moviment. Ara mateix trobem que avancem en dones que fan recerca, en multitut de tallers, en allò anomenat transfeminisme, on per fi entenem que estem en el mateix vaixell. Però sí, socialment hi ha molt per fer, en quant a violència, treball, precarietat, família i cures… En tots els àmbits. Trobem que els espais on d’entrada se suposa certa sensibilitat, són un reflexe de la societat i no trenquen amb les dinàmiques de domini i submisió, de parelles hetero-normatives, de gèneres ben definits (home o dona, femení o masculí… no hi ha un espectre de colors). Per posar un exemple, el fet de formar part d’un col·lectiu polític d’esquerres no t’esborra automàticament el pensament i pràctiques patriarcals. Ens crida especialment l’atenció que a Castelló els espais polítics més propers són molt normatius. Estan per millorar les nostres relacions, de parella especialment, també trencar amb etiquetes de gènere i allò que pot ser més greu és que la majoria d’homes entenen que l’alliberament de la dona, així com la lluita contra el masclisme i el patriarcat és un treball de les dones. No trobem molts homes treballant temes de gèneres, no semblen tenir aquesta necessitat. Als moviments socials a la Plana pareix que els homes pensen que ells d’inici ja són feministes i estan amb la nostra lluita, (solen solidaritzar-se i donar-nos consells) però les seues actituds no sempre diuen el mateix. Les dones per suposat tenim també molt per fer, però trobem que estem molt més actives repensant-nos i refent-nos. Per continuar amb l’autocrítica, també notem que el discurs Queer el tenim poc integrat en Castelló.

Ens podeu recomanar algunes propostes de dones i/o feministes que us hagen cridat l’atenció últimament (llibres, creadores, bandes, webs, publicacions, docus, col·lectius,…)?

Pikara magazine, Tomar el escenario, Chavalas’Zine, Core Tres, Born to Hate… Hi ha multitud de referents!

Això és tot. Si voleu afegir alguna cosa més…

Sí! Volem afegir el nostre agraïment per fer-nos aquesta entrevista -la nostra primera- i que ens veiem el 6 i el 7 de febrer de 2015 en el Tremenda Fem Fest! Esteu tots i totes convidades. Veniu a liar-la.

………………………………..

Més info:

www.facebook.com/TremendaFemfest

tremendafemfest.net

………………………………..

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s