Reflexions pels 10 anys de Casal: 1ª part

Orígens

El Casal naix el 2004 gràcies a la voluntat d’un grapat de persones que ja participaven d’altres espais amb una perspectiva crítica. Eren els temps del totxo i el ciment i la defensa del territori es trobava a l’epicentre de les lluites. Igualment l’aparició d’Internet ja havia reconfigurat la política comunicativa dels moviments socials. Així, el nostre naixement coincideix amb l’aparició d’Indymedia la Plana, la constitució del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica, la intensa lluita dels Salvem i els primers casos de corrupció de Carlos Fabra.

Mural realitzat durant les Jornades a Mestrets contra els abusos urbanístics. 2 de desembre del 2006.

Mural realitzat durant les Jornades a Mestrets contra els abusos urbanístics. 2 de desembre del 2006.

Volíem un espai estable, un centre social sòlid, pensat com a projecte a llarg termini que trencara les experiències intermitents en les que havíem crescut a finals dels anys 90 i principis dels 2000 (Ateneu llibertari, centres socials okupats, El Formiguer). Per això plantegem un funcionament amb persones associades pagant una quota, volíem una mínima solvència econòmica que ens permetera centrar-nos en el treball de base, i fer camí sense l’horitzó d’un desallotjament o la incertesa de si aconseguirem o no els diners per pagar un lloguer.

Motivació i objectius

Tot i que existien altres espais com l’Associació cultural L’Arrel o el Casal Jaume I, el treball polític no s’ubicava al centre d’aquests. Ens mancava un centre social que primara el treball polític des d’una perspectiva assembleària i netament combativa. En el Casal inicial hi havia una preocupació per no caure en el centre social com a espai de consum, per això sols obríem quan hi havia activitat política. Amb el temps hem canviat aquesta postura i hem comprovat que és possible combinar aquesta pràctica més militant amb una barra com a punt de trobada i reclam.

Teníem un objectiu clar, esdevindre instrument per al moviment socials, és a dir, que les diverses lluites pogueren accedir als recursos necessaris per facilitar la seua activitat. La nostra ha estat una tasca amb vocació de transformació social, des de baix i, en oposició al model dominant. Aquest ha estat el nostre paraigües polític, i també la nostra finalitat.

De la bastida al rizoma

La funció dels centres socials per enfortir les lluites socials és cabdal. Com  a punt de trobada, per compartir recursos i experiències, per facilitar l’activitat del dia a dia. Tanmateix el Casal en aquest sentit ja ha complit el seu objectiu. A Castelló ja hi ha una bastida que sosté els moviments socials. Ara cal seguir donant passes endavant.

Presentació del Rizoma realitzat per la Xarxa Feminista en el nou Casal Popular. Març del 2008.

Presentació del Rizoma realitzat per la Xarxa Feminista en el nou Casal Popular. Març del 2008.

Estaria molt bé perdre la centralitat del Casal en la tasca quotidiana de l’activisme, la nostra experiència hauria de servir per replicar arreu de la ciutat nous espais des dels que seguir teixint una xarxa antagonista al poder establert. La idea del rizoma, d’una xarxa viva i sense centralitats, és la millor metàfora per entendre com deuria ser un Castelló amb més centres socials. A la gent que participem des dels inicis ens congratula veure l’aparició de noves experiències com La Cosa Nostra, el Casal Popular de Vila-real o La Maranya a Benicàssim. Sobretot recordant anys en què Castelló era un camp erm. Més enllà de les diferències entre espais ens sentim vinculades i agermanades. Hem de ser conscients que un sol node no pot articular tota una xarxa, cal que aquests es multipliquen per tal que el teixit siga més dens. En aquesta línia cal obrir els espais al veïnat, als barris populars, si volem seguir enfortint-nos.

L’assemblea, espai de codi obert

Sempre hem estat assembleàries. Era una aposta des dels orígens, un posicionament en front els valors autoritaris del capitalisme i el patriarcat. Per això el funcionament assembleari el practiquem amb filosofia de codi lliure: obert i descentralitzat. Obert com a espai públic (l’assemblea) en el que ens autoorganitzem, i, descentralitzat en el sentit que l’apoderament distribueix la capacitat de “poder-fer” de forma col·lectiva en contra del “poder-sobre” jeràrquic al que estem avesades.

Taller d’assemblees realitzat el Febrer del 2010.

Taller d’assemblees realitzat el Febrer del 2010.

Amb perspectiva podem afirmar que en aquests deu anys l’assemblearisme ha passat per diferents fases. A grans trets, ens ha aportat un nou paradigma cooperatiu, un bagatge d’experiències ben enriquidores, però també molts mal de caps per assolir-nos en una estructura horitzontal estable, no seria just obviar que és ben complicat trobar el punt autogestionari, la delegació dels col·lectius sobre l’assemblea del Casal sempre ha estat el nostre taló d’Aquil·les.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s