A la Vaga general!

FAREM LA VAGA QUE VOLEM!

Hi havia una vegada una vaga general on les fàbriques estan tancades, els centres comercials estan bloquejats, i el transport està aturat. Els empresaris van perdre els seus beneficis i la pressió popular va aconseguir millors condicions de vida per a la gent.

Hi havia també una vaga general que va detindre la producció de mercaderies, la venda de la mateixes, els empresaris van començar a perdre diners i la classe governada s’empoderava demostrant qui és el que produeix la riquesa.

Hi havia una vegada una vaga general que no sols bloquejava les empreses sinó també la mobilitat per la ciutat, les comunicacions, el transport i la informació. El capitalisme financer va veure sabotejada la seua producció de beneficis i cedia a la pressió de les persones.

Hi havia també una vaga general en què les persones desocupades convertien la vaga general en una vaga social. Com no podien fer vaga en el sentit tradicional però continuen sent classe treballadora, van decidir tallar les grans carreteres per pressionar al govern perquè retire la reforma laboral.

Hi havia una vegada una vaga general en què les persones jubilades, solidàries amb els més joves per la llei que retrasa l’edat de jubilació, bloquejaven benzineres i refineries fins què les reserves de combustibles s’esgotaven i tot el territori va quedar pràcticament aturat.

Hi havia també una vaga general en què ninguna persona anava a comprar, es feia un mínim ús de les telecomunicacions, es bloquejaven webs, i s’ocupaven espais públics per al seu ús durant la vaga. La classe governant es va espantar davant la ràbia de tantes persones fartes de la crisi econòmica i cedia a les seues exigències.

Hi havia una vegada una vaga general on les persones amb estalvis, i les persones endeutades, traien els diners de les entitats bancàries tradicionals i els dipositàvem en les cooperatives de finances ètiques, així, aquell dia de vaga el capitalisme financer s’esquerdava gràcies a tantes persones que el boicotejaven.

Hi havia també una vaga on ens reapropiàvem de les terres abandonades i les conreaven per a la producció ecològica, al servei de les cooperatives de consum i de la sobirania alimentària. Les grans multinacionals del agrobusiness van començar la seua fallida i els cooperativistes ho celebraven amb els estòmacs ben alimentats.

Hi havia una vegada una vaga general que aconseguia tot el que desitjàvem per a la vaga. Tot va ser possibe perquè el rebuig a les reformes del govern per afermar el capitalisme no estava controlat per les cúpules de CCOO i UGT, i era el poble organitzat qui lluitava per dirigir la protesta mentre construia alternatives sostenibles a este sistema injust.

Hi havia també una vaga en què jo, tu, nosaltres, la vam viure com si fora la nostra vaga, perquè al capdavall, la vaga sempre ha existit com un mitjà de pressió contra el govern, per més que desgraciadament en els nostres dies sols tinguen força per convocar-la CCOO i UGT.

Hi havia una vegada un 29 de Març que vam prendre la vaga general, i va ser la vaga de tota la gent, no sols contra la reforma laboral, sinó contra un sistema polític i econòmic que perjudica a la majoria. I la vam recordar com la vaga del 99%, perquè tothom estava de vaga excepte l’oligarquia dominant.

Hi havia un 29 de Març que vam fer la vaga que volem!

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s