Magdalena 2012


Malgrat tot anem de festa. Anem de festa tot i quedar poques raons per anar-hi. Malgrat els quatre anys que arrosseguem de crisi. Malgrat aquests quatre anys de saqueig perpetrat per uns lladres de guant blanc. Malgrat una classe política d’ànim servil als interessos dels banquers. Malgrat la misèria, perfectament evitable, que constantment veiem als cantons i als caixers automàtics. Malgrat que la classe burgesa per a la seua supervivència i per mantindre egoistament els seu mode de vida està estrangulant a la classe treballadora, especialment a la població més jove, a la més gran, a la immigrada, a les dones, als diversos, als “febles”. Malgrat un capitalisme criminal i tot un seguit de necròfils que especulen a la seua ombra. I malgrat aquells que es freguen les mans pensant en quina serà la propera guerra que els provoque beneficis.

No espereu per part nostra simpatia i adulació perquè estiguem de festa. Nosaltres no ensabonarem als culpables de la crisi per no perdre les molles que ens ofereixen. En aquesta ciutat hi ha prou merda per avergonyir a uns i indignar a la gent de bé. La corrupció, beneïda judicialment, converteix els nostres edificis oficials en veritables clavegueres. L’explotació d’empresaris sense escrúpols ha portat a Castelló a estar al capdavant entre els territoris amb més atur de tot l’estat. Les retallades estan destruint la xarxa pública d’educació i de sanitat. Alhora, altres practiquen el joc dels desnonaments deixant famílies senceres al carrer. Per si fora poc una faç encara més brutal de la dreta ha començat a eixir al carrer amb impunitat. Fins i tot, ens estan intentant silenciar durant les festes amb tots els entrebancs possibles per a impedir qualsevol intent d’autogestió. Cal ser clars, en aquesta gent no és possible anar de festa.

L’any passat demanàvem que les festes populars i alternatives serviren per a crear un espai de convivència front a les barreres d’exclusió, violència, racisme i sexisme que impregnen la ciutat. Desitjàvem que Castelló fora una autèntica “comunitat ciutadana”. Doncs bé, ha arribat l’hora de llevar-los les màscares i fer visible que no ho som. Les festes no seran una senyal de concòrdia, germanor i passivitat, si no tot el contrari: seran un exemple de reivindicació i protesta. Protestarem des de les nostres entranyes amb ràbia, goig i alegria. Amb entusiasme acollirem i cuidarem a qui ho mereix, aquelles persones que pateixen i amb valentia planten cara a aquesta situació. Però que no s’espere de nosaltres somriures i cares amables, perquè tot i que estem en festes som moltes les que estem sofrint i lluitant. Nosaltres estem entre aquesta gent.

Aquest any hem creat una “Magdalena incendiària”. Agafem el foc que ens genera el malestar del sistema i fem una foguera de protesta. Mostrem la nostra indignació als carrers, assenyalem als culpables de la crisi. Contagiem-nos dels nostres focs de creativitat i construïm entre totes alternatives al capitalisme. 

SOLS EL POBLE SALVA AL POBLE!
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s