Entrevista a Anna, Isma i Lluís: impulsors de les Tertúlies al Casal.

Des de la tardor del 2009, tots els dijous a les 20 hores al Casal Popular de Castelló, es venen reunint un grup de persones per debatir diversos i heterogenis textos. És el que es coneix com a les Tertúlies del Casal. Durant aquest temps les Tertúlies s’han consolidat com un interessant espai obert i amable de debat i aprenentatge en comú. Amb la intenció de valorar i acostar-vos a les que encara no coneixeu les Tertúlies, us presentem ací aquesta entrevista amb Isma, Anna i Lluís, impulsors i participants a les Tertúlies.

1.Com, quan i per què ix la idea de les Tertúlies Literàries?

LLUÍS. L’experiència de les tertúlies dialògiques ja porte temps, Anna i Ismael ja portaven temps treballant en el tema. Al Casal van aparèixer a la tardor del 2009. Anna i Ismael eren els que promovien la idea. En eixe moment ens varen juntar una sèrie de persones, algunes de les quals ja portaven temps al Casal i altres haviem entrat feia poc (em sembla interessant assenyalar això perquè crec que van funcionar com a element d’integració dintre del Casal.
ISMA. Jo vaig conèixer aquesta activitat al barri de Sant Agustí, on porten des del 2004 fent una cosa molt pareguda, i em va parèixer una idea molt interessant per a portar a terme al Casal Popular, i aprofundir en la vessant formativa d’aquest ampli projecte. Així a finals de 2008 van començar a rodar…
ANNA. La idea de muntar unes tertúlies literàries dialògiques al Casal naix de l’experiència de les Tertúlies al Barri Sant Agustí de Castelló en la que participem també Isma, Vicent i Mariola (http://tertuliasanagustin.blogspot.com/). En concret, el fet d’organitzar-ne unes al Casal em rondava pel cap des que vaig involucrar-me al projecte del Casal (ara fa dos anys). Per una part, trobava la necessitat de crear un espai al Casal de reflexió continua, d’intercanvi d’opinions, de debat crític sobre diversos temes socials; i per altra, em feia molta il·lusió el crear les tertúlies, ja que són una eina molt potent d’aprenentatge a tots el nivells, sobretot per a treballar relacions horitzontals. A més, les tertúlies també creen un vincle afectiu amb la gent que hi participa, el que per a mi és fonamental per tal de poder treballar conjuntament a qualsevol projecte social. Quan Isma i Jo van proposar l’activitat al Casal a l’octubre del 2009, ens van dir que ja es feien unes tertúlies, que es reunien una volta al mes per comentar un llibre. I no rés, vam tirar endavant…vam fer una presentació i a la setmana següent vam començar.

2.Podeu explicar un poc com funcioneu, com trieu els textos per debatir, criteris,…?

LLUÍS. L’elecció de textos no segueix una norma fixa. A nivell teóric qualsevol text pot ser vàlid (una novel·la, un poema, una entrevista, material audiovisual) donant cabuda a les aportacions de tots. En la pràctica hem tendit a triar textos curts, de no-ficció (és a dir de caire d’assaig o fragments d’assaig). El que sí que és interessant és assenyalar que hem seguit un fil conductor temàtic. Vam estar una temporada tractant textos de teoría queer. D’ahí vam passar a la temàtica de l’antipsiquiatria, vam tractar temes com el feminisme, el treball,… Una cosa interessant és que molts dels textos els hem tret d’internet: manifestos curts, entrevistes i moltes vegades d’autors poc coneguts. Amb algunes excepcions que ens ha agradat més treballar sobre aquests textos que sobre textos llargs
ISMA. Ens reunim una volta a la setmana, i comentem el text, més o menys breu, que hem concretat prèviament. La temàtica d’aquests és oberta i varia segons els interessos de la gent de la tertúlia, i el funcionament de l’activitat és com una assemblea, on totes les aportacions són igual de vàlides i la participació de tots els membres és una cosa a aconseguir.
ANNA. En principi, he de dir que vam canviar el nom de “Tertúlies literàries dialògiques” per “Tertúlies de Casal”, ja que la idea de les primeres (les que fem al Sant Agustí) es diuen així perquè provenen d’un projecte concret que es diu “Mil i una tertúlies literàries i musicals”. No obstant, la metodologia que utilitzem al Casal volíem adaptar-la a la nostra realitat i que fora flexible, així que no fem adjudicació ni rotació de rols, ni llegim clàssics de la literatura. En concret, el criteri de selecció del que llegim es fa setmanal entre totes les persones que estem a la Tertúlia. Plantegem un tema que ens interesse i qui vol proposa un o varis articles i que considere interessant i amb substància per a tractar eixe tema. Després, l’enviem a la llista de correus i el dijous ho comentem. En la sessió qui vol comença comentant algú paràgraf o frase que li haja impactat i comença aleshores comença el debat, o simplement donant la seua visió general sobre el mateix. També la idea de llegir un text cada setmana, en lloc de capítols de un llibre, s’ha fet per crear un espai obert, on puga vindre que vullga quan vullga. Així, si no vens en dos setmanes pots enganxar-te fàcilment.

3.Ara que ja porteu un temps, podeu contar una mica com valoreu l’experiència?

LLUÍS.L’experiència al meu parer ha sigut molt positiva per múltiples raons. En primer lloc, aquesta dinàmica trenca en la tendència a l’aïllament que es viu dintre de les experiències culturals. Parle des de la perspectiva d’una persona que porta dintre de la dinàmica de departaments d’Universitat i de Seminaris acadèmics. La burocratització de la vida acadèmica porta de vegades a una situació d’incomunicació de les teues inquietuds o dels problemes que t’interessen. La dinàmica de les tertúlies és per contra molt oberta i igualitària, el que fa que aquesta dinàmica que he descrit abans es trenque. Aquest aïllament no és propi a soles de la vida acadèmica ja que veig que és una tònica a la vida quotidiana en la que el individu tendeix a isolar-se a les seues idees, reflexions, lectures. Per altra banda, jo crec que està sent una experiència molt bona com a forma de relació entre els propis individus des del punt de vista afectiu (ja dic que per a mi va ser una forma molt bona d’integració en el Casal)
ISMA. La intenció era obrir un espai per al diàleg, i ara la qüestió és consolidar-lo i obrir-lo a més gent. Fins ara han passat un bon grapat de persones pel projecte, algunes estan des del principi, altres ens van visitar un dia o una temporada i unes altres s’han incorporat fa poc, però de totes s’han quedat i es van quedant reflexions i propostes molt “xules”.
ANNA.Per a mi les tertúlies al Casal han sigut l’activitat més bonica i que més energia m’ha aportat del Casal. A partir d’elles, hem obert una via per a organitzar altres projectes en els que participen alguna gent de les tertúlies com ara “Les Jornades crítiques de salut mental”. També, resulta un espai molt motivador que et carrega les piles per dos motius: un pel fet d’intercanviar articles sobre un tema i poder debatir-los amb altra gent amb tranquil·litat, sense ser jutjat, el que significa crear un espai d’autoformació molt enriquidor. I l’altre motiu, per la gent tan “xula” que ve, perque també t’ho passes molt bé, i això és fonamental.

4.Quina importància penseu que té un espai de trobada com les Tertúlies en l’actualitat?

LLUÍS.Com he dit a l’anterior pregunta una és la de trencar en la dinàmica d’aïllament cultural que l’actual forma social comporta. Per altra banda, jo veig que té una importància, diguem, “formativa”. Abans he assenyalat que una situació que crec que es dóna moltes vegades és la impossibilitat de contar les pròpies idees, inquietuds. El que vaig a dir ara pot semblar paradoxal, però, de vegades l’aprenentatge que en les tertúlies rau en aprendre les limitacions de la comunicació de les teues inquietuds. Molts dels temes que es tracten són temes que en un principi un mateix no tractaria i que de vegades poden semblar no interessants. Per altra banda, no pots inundar les tertúlies amb els teus temes. Tot això significa aprendre a escoltar, el que de vegades no és gens fàcil. D’alguna manera es trenca en la tendència actual de pensar, reflexionar, llegir, en solitari per una tasca més col·lectiva de reflexió. Per altra banda, crec que és molt important resaltar el aspecte afectiu que comporten aquests espais. La vida quotidiana de vegades és molt freda, de vegades dura i moltes vegades trobes a faltar uns espais on existisca una clima mes càlid i una possibilitat de comunicació afectiva que moltes vegades no trobes. Personalment m’ha passat moltes vegades el desitjar que arribe el dijous a la nit per arribar a la tertúlia.
ISMA. Estem fartes de sentir que aquesta societat és molt individualista, un individualisme inconscient i que, paradoxalment, no dóna importància als individus. Per a mi les tertúlies són un espai de comunicació on expressar-me lliurement que em reafirma com a individu i a la vegada m’aporta la força de la visió col·lectiva. És una lectura compartida, on els diferents punts de vista i les interpretacions se sumen i li donen major riquesa al text i a les persones.
ANNA. Doncs, un espai de trobada i d’intercanvi d’opinions per a mi és bàsic en qualsevol col·lectiu o projecte social, ja que, com pots implicar-te en algún projecte si no conèixes a la gent que tens al teu costat? I ademés, en un projecte que abarca tant col·lectius com el Casal Popular? Els grups es creen perquè han d’haver a més d’un objectiu de lluita comú algun vincle afectiu del grau que siga, però crec que s’ha de formar, perquè és la base per al compromís i la motivació. Sinó ho fem es despaprofiten moltes potencialitats. També, crec que per fer qualsevol acció transformadora hem de començar per transformar les nostres relacions (i primer nosaltres mateixes) amb la gent del nostre voltant, les amigues, coneguts, etc.. trencar prejudicis que hi tenim molts, i considere que el espai com les tertúlies, com que és un espai obert i de diàleg, pot ser una ferramenta per aixó.

5.Penseu que es valoren suficientment aspectes com l’autoformació o els espais de debat des dels col·lectius de base?

LLUÍS.No, no es valoren suficientment. Ens deixem portar moltes vegades per la idea de que és una perdua de temps. Creiem (i aquesta és una creença errònia provocada pel capitalisme) que el que hem de fer és moltes coses en el temps que tenim. I clar, així és difícil parar-se a pensar. El canvi al meu parer seria el reflexionar primer i a partir de ahí configurar les tasques (augmentaríem el domini de la nostra realitat com a col·lectiu). I a la situació actual el debat és inevitable (també el debat polític).
ISMA.Pense que de vegades els col·lectius caiem en un activisme buit de reflexió i que està tot molt dirigit a fer activitats “per als demés”. És molt important parlar tranquilament, debatre, aprendre i gaudir del que fas…
ANNA. Doncs jo per lo que estic veient a Castelló, pense que no es dóna prioritat al debat i crear periódicament espais de reflexió i debat. Jo pense que és necessari posar en la taula determinats temes cada cert temps ja que la realitat va canviant contínuament, la gent també i per tant les necessitats. Això sí, amb la intenció de que eixa reflexió desemboque en accions i no es quede en un debat teòric.

6.Quins aspectes positius trobeu que aporta aquest format d’espai de formació i debat a nivell individual i col·lectiu?

LLUÍS.A nivell individual -ja ho he dit abans-, pot suposar un trencament en la tendència a l’isolament. També pot suposar un distanciament (al meu parer saludable) amb les idees pròpies que moltes vegades es “fetititxen”. Al nivell de grup pot suposar una millora de la cohesió del grup. Per altra banda l’aparició de processos de raonament col·lectiu possibiliten un millor coneixement de la realitat social i cultural en la que el grup es mou (possiblement la visió isolada de l’individu distorsiona més la realitat que no la d’un conjunt de persones).
ISMA.Crec que m’he anticipat i ho he contestat ja…
ANNA. A nivell individual, les tertúlies m’han donat a conèixer i profunditzar en diferents temes. També, treballar aspectes com ara el torn de paraula, el respecte, la forma en la que plantejes la teua opinió… . Bé, també m’agrada el fet de conèixer gent i les seues opinions. A nivel grupal doncs m’agrada l’heterogeneïtat que hi ha ,d’edat, d’idees, de quantitat de gent (a voltes som 14 i altres 5).

7.Si voleu afegir alguna cosa més…

ISMA.Agrair al Tòfol la idea de fer aquesta entrevista, i dir això de quanta més gent siguem, més aprendrem i convidar a la gent a que vinga qualsevol dijous a les 20h. al Casal Popular de Castelló.
ANNA. Animar a totes a que vinguen a les tertúlies, enganxeu-vos que és molt bonico!!!. I també, a que creen unes al seu entorn, s’ha d’escampar el virus!!.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s