Entrevista a Raül Beltran

…………………………………………………

Des de Comú us acostem aquesta entrevista a Raül Beltran, coordinador (juntament amb el col·lectiu Comú) i coautor del llibre “Treball, precarietat i resistències. Una aproximació local i heterogènia des dels col·lectius de la Plana” (Comú, 2010). Un recull de textos on se cerca abordar les qüestions esmentades des de la investigació militant i el desig d’aportar reflexions a l’agenda local dels moviments socials. Raül és sociòleg i des de fa anys es troba vinculat a col·lectius autònoms de Castelló, especialment a l’àmbit de la contrainformació. A l’entrevista, Raül ens aproxima a allò que podem trobar a l’esmentat llibre, així com interessants impressions a voltant de l’actual context de crisi des d’una perspectiva local i propera als col·lectius que treballen dins del Casal Popular de Castelló.

…………………………………………………


…………………………………………………

1.Pots comentar una mica com surt la idea del llibre i com s’ha desenvolupat el treball?

La idea surt a primers de 2008 al Casal Popular, on Txori (de la Comú) i jo comentem la necessitat de debatre i fer propostes des dels moviments socials locals per tal de fer front a la crisi econòmica que ja s’estava manifestant aquells dies. Juntament amb els altres components de la Comú, anem polint la proposta, que decidim que tinga forma de llibre, on es vegen reflectides les propostes i anàlisi que els moviments locals tenien al respecte.

Entre maig i l’estiu de 2008, varem fer arribar un xicotet qüestionari als sindicats i moviments locals que consideràvem que tenien alguna cosa a dir sobre la crisi econòmica i sobre propostes transformadores per fer-li front, principalment des de/sobre el món del treball. Aquests grups son: els sindicats CGT, CNT i COS, el col·lectiu anarquista Ànima Llibertaria i la Xarxa Feminista de la Plana. Al qüestionari convidàvem els col·lectius a debatre internament i elaborar un escrit al respecte. Al mateix temps, varem anar contactant amb altres persones a qui varem demanar col·laboració, i que pensàvem que podien aportar informació i discurs al llibre, així com contextualitzar els textos. També, finalment, varem incloure el manifest que el Casal Popular de Castelló va difondre per al 1er de maig de 2010, que és quan finalment va sortir el llibre.

Al llibre també hi ha un curro menys visible, però que és l’imprescindible, on diverses persones han col·laborat en la correcció i traducció de textos i en la maquetació i disseny de l’edició. En definitiva, crec que és un treball molt col·lectiu, amb participació de bastants persones.

2.Estàs content amb el resultat? Penses que es podria haver millorat alguna cosa?

En general, personalment estic molt content amb el llibre. Crec que ha tingut prou bona acollida i hem recopilat bona cosa d’idees, informació i propostes d’acció. El format llibre està molt ben elaborat, i contribueix a donar una bona imatge i un ús més còmode als textos. Per millorar alguna cosa, tal vegada haguera estat bé que el llibre hagués sortit al carrer abans, ja que en estos dos anys han canviat moltes coses i molt ràpid, quedant-se algunes qüestions un poc desfasades. No obstant, val a dir, que ha segut un curro important, i que treure un llibre així costa més del que es pot pensar.

3.Com valores la implicació de diferents col·lectius i sindicats al llibre?

Crec que l’elaboració dels textos per part dels col·lectius no ha pogut ser tant el procés participatiu que nosaltres varem proposar, i que ens haguera agradat. Supose que és una qüestió difícil dintre les dinàmiques militants (falta de temps, altres prioritats, etc.) , però crec que haguera sigut positiu per a facilitar la seua tasca i obrir processos de debat interns i elaboració de propostes. Encara així, la resposta dels moviments ha sigut molt bona, ja que tots varen fer la seua aportació, i estan totes elles molt bé. Pel que fa a l’acollida del llibre per part dels col·lectius, crec que ha sigut bastant bona, pels comentaris que ens han arribat.

4.Quina importància penses que tenen documents com aquesta mena de llibres?

Pense que, per una part, en el procés d’elaboració diverses persones ens dediquem a pensar i reflexionar sobre una mateixa problemàtica al escriure els texts, i això ja és bo. Després, pel fet que serveix per a visibilitzar un discurs i uns plantejaments que no troben altres canals amb els que arribar a altra gent i deixar constància que hi ha altres maneres de fer les coses, de que hi ha voluntat de dibuixar alternatives d’organització econòmica i social. Finalment, crec que és important anar deixant testimonis, a mode de petjades, de cara al futur i a com evolucionen les coses.

5.La concepció del treball trobem com ha canviat molt des de les darreres dècades del segle XX. Com veus l’adaptació als nous conceptes de treball des de la societat, sindicats i moviments socials?

Al llibre parlem de com el procés liberalitzador i flexibilitzador del treball i l’economia dels darrers 30 anys ha desestructurat els tradicionals processos de conflicte i organització social de classes al voltant del treball. En aquests anys, ha hagut, junt a la perduda de drets socials i laborals, una perduda de centralitat del treball a nivell cultural i polític molt potent, que s’ha traduït, en moltes ocasions, en el rebuig i en la incapacitat o dificultat per incorporar el conflicte laboral als discursos i pràctiques de molts moviments socials, si exceptuem els sindicats revolucionaris i alternatius (que també han tingut i tenen molts problemes per incidir al món del treball).

Afortunadament, els darrers anys sí que han hagut intents pels moviments socials en general d’abordar el tema del treball des de molts punts de vista, de vegades divergents. Les lluites des de finals dels 90 fins ara contra la precarietat, les ETT, el “papers per a tothom”, pel reconeixement del treball domèstic, la prostitució, els drets dels “manteros”, etc.. son lluites que pretenen incidir en el mon del treball en sentit ampli. Per suposat, des dels inicis de la crisi en 2008, el discurs econòmic i laboral ha ressorgit als moviments socials, reprenent la centralitat. El repte està ara en trobar punts de confluència per resituar la relació salarial i laboral al lloc que li pertoca en el conflicte social i en l’acció dels moviments transformadors.

6.Amb el nivell d’atur i precarietat que hi ha a les comarques de Castelló, com entens l’alt nivell de desmobilització social que hi ha ací?

Crec que hi ha un factor desmobilitzador general que té a veure amb dos qüestions: d’una banda, el model econòmic basat en l’endeutament per consumir (hipoteca, crèdits per a automòbils, etc..), i de l’altra, la falta d’alternatives socials i econòmiques al model socioeconòmic que ha generat l’atur i la precarietat.

La major part de població treballadora ha de fer front a crèdits amb entitats bancàries. En la pràctica, açò suposa que estem gastant avui els diners que haurem de guanyar en forma de salari els propers anys (els qui aconseguim tenir curro). És indubtable que és una de les millors formules per mantenir la classe treballadora dòcil i resignada, per tal de no perdre les seues vivendes, vehicles, i nivell de vida en general. Per suposat, l’enorme endeutament de la classe treballadora, que és en part una de les causes de la crisi financera mundial, permet mantenir els salaris estancats i inclús retallar-los, sense que hi haja tanta resposta obrera. Ara que el cicle es desmorona, veurem quines son les reaccions a mig termini.

La falta d’alternatives socials i econòmiques és més complexa, i té que veure amb la imposició ideològica del neoliberalisme com a únic model possible, i l’allunyament de les classes populars de formes d’organització i de pensament pròpies i autònomes (moviment obrer, solidaritat de classe, contrapoders, anticapitalisme, etc..). Aquest fet és bastant desolador, i obre el camí per a que moviments feixistes i propostes nacional-populistes difonguen el seu discurs de culpabilització dels immigrants i altres col·lectius, mentre distrauen l’atenció popular envers els veritables culpables: banca, empresa i classe política.

Per altra banda, sembla ser que la joventut a casa nostra encara no ha assolit el grau de consciencia i compromís que es comença a mostrar a altres països com Grècia, Italia, França o Anglaterra. Haurem de confiar que açò siga una qüestió de temps.

7.Quina importància té o hauria de tenir la formació i la investigació dins dels moviments socials?

Evidentment, crec que la investigació i la formació són qúestions imprescindibles en els moviments socials. Perquè, si volem fer propostes alternatives o transformadores de la realitat, abans haurem de conèixer-la i interpretar-la nosaltres mateixes. També perquè haurem de ser capaços de trasmetre el nostre discurs i les nostres pràctiques al conjunt de la societat.

La crítica al sistema ha de vindre del millor coneixement possible del mateix, solament així els moviments socials serem capaços de difondre i actualitzar idees i propostes.

Les xerrades, seminaris i altres events que organitzen diversos col.lectius locals, son ocasions molt profitoses i necessàries de debat i aprenentatge. Pense que potser estem en un punt clau en el que calen majors esforços per trencar el pensament dominant i renovar propostes transformadores.

8.Al llibre es parla també de l’actual context de crisi; sé què es difícil fer pronòstics, però com a sociòleg, com veus que poden evolucionar les situacions, la societat,…?

La situació està bastant complicada. En termes econòmics podem parlar d’una crisi econòmica basada en l’enorme desenvolupament del mercat inmobiliari (molt concentrat a EE.UU, Irlanda, Regne Unit i Estat espanyol), impulsat per l’enginyeria financera que ha repartit l’especulació per tot el món. Aquest sistema especulatiu ha bloquejat literalment el sistema financer mundial i ha trencat la tradicional confiança entre entitats financeres.

A casa nostra, podem dir que el mercat immobiliari ha deixat de ser el gran negoci especulatiu que ha segut els darrers 15 anys. Com a conseqüència, pel moment s’ha bloquejat el crèdit bancari en general. Admnistracions públiques, empreses privades i famílies no poden obtenir crèdit per consumir, produir o proveir de serveis a la societat, i, a més, es veuen en greus dificultats per retornar crèdits passats. Açò ha generat la situació d’estancament econòmic i la destrucció de llocs de treball i empreses mitjanes i menudes principalment.

Els gurús econòmics parlen d’un manteniment de l’atur als nivells actuals almenys fins d’ací dos anys més (20% d’atur fins 2012). Altres gurús parlen d’una generació de joves perduda, en termes productius i de consum (l’atur entre els joves és al voltant del 50%).

A nivell general, el capital està buscant sectors productius en els que realitzar els seus beneficis. Hi ha poques possibilitats per a açò: bé una escalada bèl.lica controlada, que genere tensió i armament dels Estats (la industria armamentística i de guerra en general impulsaria l’economia), o bé un gran canvi en els sectors productius (energies, tecnologies punta, etc..). En qualsevol cas, de seguir així, vorem grans canvis en el futur (possible caiguda de l’euro, fallida d’estats, bancs i empreses grans, augment del poder de noves potencies, etc..).

A nivell més social, es parla de l’emigració de joves qualificats de l’estat espanyol i altres perifèrics europeus cap a Alemanya. El cert és que allà diuen que necessiten mà d’obra qualificada. L’altre dia les noticies contaven com milers de joves irlandesos estaven planejant migracions cap a Austràlia. Moltes empreses constructores espanyoles estan treballant a països de l’Est i a l’Orient mitjà i el Magreb. És previsible que unes desenes de milions de població xinesa (la que s’ha enriquit amb el desenvolupament) comencen a viatjar per tot el món com a turistes i incrementen el seu consum. En general, venen temps de canvis en forma de moviments de població, que ja no seran sols del sud cap al nord. Pel que respecta a la resposta a la crisi, si bé està sent bastant reduïda, podem veure com setmana a setmana el conflicte augmenta. No obstant, la falta d’alternatives factibles i articulades ara mateix ens deixa en una situació de feblesa.

9.Si vols afegir alguna cosa més…

Solament aprofitar una vegada més per recomanar a tot el món la lectura del llibre, i la lectura de diversos textos i propostes en general que estan sortint al voltant de la situació de crisi socioeconòmica. I a no resignar-se i quedar-se a casa, a discutir, a estendre el descontent i organitzar-se. Finalment, agrair i felicitar aquelles persones i col·lectius que han participat en este curro col·lectiu, esperant que siga una aportació positiva per als moments actuals.

…………………………………………………

Es pot aconseguir una còpia física del llibre a punts de venda com:
Distri Comú / Casal Popular de Catelló | carrer d’amunt 167. Castelló
Llibreria Argot | carrer Sant Vicent 16. Castelló.
Ateneu Popular de Vila-real. Vila-real
Distribuïdora alternativa Resisto Luego Existo. Almassora.
Restaurant La Nevera. Morella.
Distribuïdora Soroll/Ateneu Llibertari del Cabanyal. València.
Bar-CSA Terra, Benimaclet. València.
Restaurant Racó de la Corbella. València.
Llibreria La Ciutat Invisible | carrer Riego 35. Sants, Barcelona.
Restaurant Terra d’Escudella | carrer Premià 20. Sants, Barcelona.
Llibreria El Lokal | carrer de la Cera 1 bis. El Raval, Barcelona.
Editorial Virus /Distribució de llibres. Barcelona.
Ateneu Llibertari Estel Negre | Palau Reial, 9. Palma de Mallorca.

També podeu descarregar una còpia digital de “Treball, precarietat i resistències. Una aproximació local i heterogènia des dels col·lectius de la Plana”, sota llicència creative commons.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s