El Casal Popular de Castelló davant la Vaga General

Davant la Vaga General convocada pel aquest proper dimecres 29 de setembre, des del Casal Popular de Castelló volem exposar el nostre posicionament.

La primera pregunta que ens fem és: la Vaga General és necessària?. Sí, evidentment cal participar a la Vaga. Raons ens sobren. La darrera reforma laboral aprovada sota els interessos de la banca, patronal i diferents ensos econòmics internacional no fa més que aguditzar les perspectives d’aquelles que anem tirant com podem. Resulten mesures que només beneficien la patronal i aprofundeixen en la desprotecció de les persones treballadores, treballadors autònoms, persones aturades i precàries en general. L’atur a les comarques de Castelló supera des de fa mesos les 70.000 persones; passejant pels nostres carrers podem veure com centenars de xicotets comerços han hagut de tancar sense cap mena de protecció que els empare; la precarietat i l’atur sacseja a milers de joves de les nostres comarques que arrosseguen mesos aturats sense gaires esperances. Paral·lelament, les ajudes a les persones depenents no arriben, les ajudes a la maternitat desapareixen, les dones continuen cobrant un 20% menys que els homes, no es reconeix el treball domèstic femení,… I el pressupost per ajudes socials no fa més que retallar-se, quan des del govern de l’estat no hi ha hagut cap problema per injectar diners (de fosca finalitat) a la banca -que ens asfixia i alhora continua amb beneficis-, o a determinats sectors empresarials amb pràctiques abusives o especulatives.

Amb tot això, tampoc podem oblidar la qüestió del debat al voltant dels “grans” sindicats, CCOO i UGT. Amb aquesta Vaga ha començat a fer-se més palés un qüestionament, que ja ve de lluny cap a les pràctiques d’aquestes organitzacions. D’una banda, trobem curiós que des de CCOO i UGT només s’haja apostat per la resposta en aquest moment, quan la situació que patim en l’actualitat s’allarga mesos i mesos enrere. A grans trets, aquests “grans” sindicats es pot dir que fa anys que han entrat en una deriva de desconnexió dels conflictes, han pactat d’esquenes als i les treballadores, han esdevingut interlocutors dòcils i seguidistes amb els diferents governs, preocupant-se en gran part de mantenir la seua “paradeta”. Ara sembla que ténen molta por al fracàs de la movilització, doncs això podria deslegitimar-los com agents movilitzadors, reprepresentants, interlocutors,… quan saben ells mateixos, CCOO i UGT, que porten anys alimentant aquest clima. En aquest sentit, tampoc entenem perquè la data de resposta s’ha posposat tant: la convocatòria a nivell europeu no és cap excusa. En altres punts d’Europa les grans movilitzacions van començar molt abans.

A banda, a nosaltres, com a persones individuals, com a “curreles”, aturades, precàries, com a participants dels moviments socials de base, també ens cal fer una mica de reflexió. Ens trobem en moments durs, on tots els canvis que es vénen produint resulten retallades a la baixa de les conquestes assolides en anys de lluita anteriors. Cal començar a considerar que tenim una responsabilitat amb el nostre temps i amb el nostre futur. Ens toca trobar fórmules pròpies per tal de fer front a la trista ofensiva opressora que ens assola. Recuperar valors com la participació activa i crítica, la solidaritat, la consciència; fugir de l’individualisme, trencar amb l’aïllacionisme que no fa més que fer-nos febles i desmovilitzats. Evidentment el context no és gens afalagador: la gent tenim por a perdre el lloc de treball, a que ens desconten els avui valuosos diners d’una jornada, a que ens assenyalen a l’empresa, a que ens titllen d’ingènues, estem farts de sentir que “sí, la cosa està molt malament, però això no servirà per a res…”. Hem de perdre aquesta por que portem temps interioritzant, començar a assumir riscos, fer demostració de força. I per on començar? Potser aquest 29 de setmebre és un bon moment per començar, participant no anant a treballar; o si estàs a l’atur o a l’economia submergida, en precari, anant a les manifestacions, no anar a comprar, no agafar el cotxe, no anar al banc, intentar consumir el mínim possible…

Des del casal Popular de Castelló insistim: La banca ens asfixia, la patronal ens explota, els polítics ens menteixen, CCOO i UGT ens venen. VAGA.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s