Carta oberta als col·lectius del Casal: Moviment social i violència

En assemblea com vam quedar en la trobada de col.lectius anàvem a tractar temes polítics i conèixer les nostres formes de fer i actuar i no sols compartir un local si no fer del Casal un centre social de debat i reflexió.

Proposta per al debat: L’acció directa noviolenta com a eina de transformació social.

Possibles Mínims Comuns a consensuar entre els col·lectius del Casal.

1.- Treballem per una transformació social.

2.- Utilitzem mètodes de lluita que no impliquen destrucció de la vida.Procurem reduir la violència, el sofriment, i la destrucció de vides humanes tan a nivell emocional, moral, o físic.

3.- Els conflictes estan presents en tota convivència.Els conflictes son o no violents segons la resposta que se’ls done.

Algunes definicions per al debat:

  • EXISTEIXEN MOLTES MANERES DE RESPONDRE ALS CONFLICTES.

  • i a la vegada TENIM MOLTES CAPACITATS PER A RESPONDRE DE FORMES DIFERENTS.Encara que les formes mes fàcil son les formes violentes, per que son les formes culturals de socialització que tenim apreses (societats imperialistes,capitalistes,patriarcals,). Hem interioritzat la violència com a forma efectiva de dominació/submissió, i no la qüestionem, així la por i la repressió son els mitjans de manteniment mes freqüent de qualsevol poder personal o social.

Per tant:

La forma de resoldre els conflictes es una opció política, com a col.lectius que ens plantegem canvis en la societat cal mirar quines formes de transformació volem emprar.

  • ES RESPONSABILITAT PERSONAL I SOCIAL COM AFRONTEM els conflictes en les formes personals o socials(lo personal també es polític).

  • QUINA RESPOSTA DONEM ALS CONFLICTES com a col.lectius?

    • La violència i la por que aquesta genera es un mitja emprat en les dictadures i règims autoritaris,i dèspotes i es també el seu fi per tal de seguir mantenim el seu poder. Son el seu distintiu de règims imperialistes, de les dictadures , es el nostre mitja?

La violència apareix quan davant d’un conflicte es prenen mesures que impedeixen el reconeixement de l’altre. Produint agressions personals, i socials.

VIOLÈNCIA DIRECTA són les agressions visibles contra les persones, és la violència visible.

ESTRUCTURAL lleis que emparen a especuladors, intermediaris, i augmenten les desigualtats socials, etc.

CULTURAL mites i modes, estètica violenta, amb tots els seus símbols.

La violència en la societat patriarcal-capitalista te canals de difussió múltiple.

La violència es un mitja incoherent en la transformació social per:

    • +violència +extermini + sofriment + ressentiment: condueix a una escalada de violència i mitjans violents, creant un cercle de la violència, +Augment del cost social(max. exponent les guerres.)

    • +violència +degradació humana,+ repressió, +pors,+ crueltat,+víctimes i victimaris.

    • La violència suposa la instauració: militarisme,despotisme,autoritarisme, que contamine al moviment que triomfa amb aquest mètodes.

    • Hi ha una degradació de les finalitats aconseguides amb mitjans violents.

    • La violència i la por que aquesta genera es un mitja emprat en les dictadures i règims, autoritaris,i dèspotes i es també el seu fi per tal de seguir mantenim el seu poder. Son el seu distintiu.

    • La sembra de la violència la fem les persones, quan no ens oposem a ella.

Moltes persones no practiquen la violència personalment, però donen suport moral a opcions polítiques que la promouen ,per tan també es dóna suport a la violència(directa, estructural,o cultural), per no mostrar oposició.

La noviolència no consisteix en mantenir-se passiu davant dels problemes, sinó en enfrontar-s’hi constantment amb mètodes noviolents, es la ACCIO DIRECTA NOVIOLENTA.Aquesta no la tenim interioritza i cal apren-la amb tots els seus mètodes, estratègies, i arguments morals e ideològics que comportem.Necessita molta preparació personal i social, la reacció per part de poder establer pot ser violenta.

Noviolencia, es buscar el re-equilibri del poder, fer canvis d’estructures, lluitar contra les injustícies, intentar rebaixar el grau de sofriment i el cost social amb actes noviolents, suposa molt d’esforç: en diàleg, en buscar la veritat, en humanitzar, en emprar de forma gradual els mitjans.

Es necessita estar molt preparat.

La No violència ha de tindre coherència entre mètode(procés) i finalitat.



Els mètodes de lluita noviolenta més habituals són:

  • Desobediència civil: consisteix a no pagar els impostos o desobeir qualsevol llei que hom consideri injusta o opressiva. Pren la forma d’objecció de consciència i la més estesa és l’objecció al servei militar. Henry David Thoreau, a finals del s. XIX va fer objecció fiscal a un estat que defensava l’esclavitud. Des de la guerra del Vietnam s’ha estès molt, també al nostre país, l’Objecció Fiscal a les despeses militars i l’Objecció Científica a la investigació militar.

  • Vaga de fam: consisteix a no prendre aliment fins a l’assoliment de l’objectiu que motiva l’actuació.

    – Boicot a un producte o empresa: és no adquirir un producte determinat (cas Galinsoga amb La Vanguardia) o a no utilitzar els serveis d’una empresa determinada mentre no s’esmenin unes circumstàncies o actituds determinades.

    Manifestació pacífica: un bon exemple n’és la Marxa sobre Washigton de Martin Luther King o la Marxa de la Llibertat, a Catalunya, l’any 1976, promoguda per Lluís M. Xirinacs i altres personalitats.

    Bloqueig: és la interposició física amb el propi cos, de la qual tenim nombrosos exemples en la història recent. Escuts humans a l’Iraq i altres indrets en conflicte, bloqueigs de Greenpeace, bloqueig d’obres públiques no desitjades, etc.

    No col·laboració: consisteix a negar-se a fer els actes demanats pel violent.

ocupacio etc.

Propostes:

  1. Utilització de mètodes Acció directa no violenta (cal distingir entre violència a les persones o les coses).

  2. Creacio de un observatori de la evolució dels conflictes amb respostes violentes en el nostre entorn i el seu desenvolupament.

  3. Objectius

    • Previndré la violència (treballar-la abans que aparegué per disminuir el sofriment ja que la violència te molts components emocionals que son difícil de abordar en calent).

    • Acompanyar a les víctimes i facilitar el seu empoderament.

    • Apendre dels conflictes i el seu desenvolupament

    • Creació de una Defensa Popular Noviolenta.

    • Formació en tècniques, estratègia i mètodes d’acció noviolenta (Alternatives a la violència) www.noviolencia.org.

Anuncis

2 thoughts on “Carta oberta als col·lectius del Casal: Moviment social i violència

  1. NOTES ANEXES:
    1.-Entendemos la violencia como aquella “actitud o comportamiento que constituye una violación
    o la privación al ser humano de algo que le es esencial como persona (integridad física, psíquica
    o moral, derechos, libertades…)”1. Vicenç Fisas2 añade que no se refiere sólo a una forma de
    “hacer”, sino también de “no dejar hacer”, de negar potencialidad.
    Lo que generalmente se entiende por violencia es una agresión física o psicológica: un
    asesinato, un puñetazo o patada, una tortura, una agresión verbal o insulto, y otras formas de
    maltrato físico o psicológico. Llamamos a esta violencia: violencia directa.
    Pero este tipo de violencia, a pesar de ser la más visible, no es la única. Hay otros tipos menos
    visibles pero muy presentes y con consecuencias muy graves.
    Una de estas violencias invisibles es la violencia estructural, la violencia que forma parte de la
    estructura social y que impide cubrir las necesidades básicas, como la generada por la
    desigualdad social: ingresos, la vivienda, la carencia o precariedad de los servicios sanitarios
    (especialmente los relacionados con la salud mental), el paro, la malnutrición, aspectos
    formativos y lúdicos básicos, etc.
    La otra es la violencia cultural, aquellos aspectos del ámbito simbólico (medios de
    comunicación, culturales, lengua, educación, religión, arte, ciencias…) que se utilizan para
    justificar o legitimar la violencia estructural o directa3. Aquellas argumentaciones que nos hacen
    percibir como “normales” situaciones de violencia profunda. La violencia cultural también puede
    tomar el nombre de cultura de la violencia.

    A menudo, las causas de la violencia directa están relacionadas con situaciones de violencia
    estructural y/o justificadas por la violencia cultural: muchas situaciones son consecuencia de
    un abuso de poder que recae sobre un grupo oprimido, o de una situación de injusticia social
    (de un reparto de recursos insuficiente, de una gran desigualdad en la renta de las personas,
    dificultad de acceso a los servicios sociales y a la red sanitaria, etc.), y reciben el espaldarazo
    de discursos que justifican estas violencias.
    Esta observación no debe servirnos para justificar la violencia directa, sino para entender bien
    sus dimensiones y ser capaces de poder intervenir con antelación: minimizar la violencia
    indirecta o estructural y la violencia cultural puede ser un medio de prevención muy efectivo de
    la violencia directa.
    1 (Seminario de Educación para la paz-Asociación pro Derechos Humanos. Educar para la paz, una propuesta posible. Catarata.
    Madrid, 2000)
    2 Titular de la Cátedra UNESCO sobre Paz y Derechos Humanos de la Universidad Autónoma de Barcelona
    3 GALTUNG, Johan. Paz por medios pacíficos. Paz y conflictos, desarrollo y civilización. Bakeaz/GErnika Gogoratuz. Bilbao 2003
    “Introducción de conceptos:
    paz, violencia, conflicto”
    Escuela de Cultura de Paz
    Universidad Autónoma de
    Barcelona

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s